Com explicar a un infant que el seu germà o germana té una discapacitat?

 

El naixement d’un fill o filla representa un dels moments més emocionants i significatius en la vida d’una família. L’arribada d’un nou membre està carregada d’il·lusió, d’expectatives i somnis de futur. Però a vegades, aquesta alegria pot veure’s afectada per la notícia d’un diagnòstic inesperat, com un trastorn del neurodesenvolupament. Aquest tipus de diagnòstic sol generar preocupació i incertesa, ja que comporta que els pares hagin de replantejar-se moltes de les expectatives que tenien i hagin d’enfrontar-se a desafiaments addicionals per aconseguir el benestar de l’infant.

En aquests moments crucials, els pares centren molts dels seus esforços a buscar el suport necessari per assegurar que el seu fill o filla rebi la millor cura possible, i aquest procés pot ser intens i esgotador, ja que cada diagnòstic comporta necessitats específiques que requereixen atenció constant i un aprenentatge continu per part dels cuidadors.

No obstant això, la família pot ser que estigui composta de més persones que també exerceixen un paper essencial, com poden ser els germans i germanes.

Els germans també reben l’impacte del diagnòstic, perquè experimenten sentiments que poden ser difícils d’entendre i d’assumir, portant-los a sentir molts dubtes, confusió i conflictes emocionals.

Alguns dels sentiments que poden sentir els germans o germanes d’infants amb discapacitat són: 

  • Confusió: Els infants, especialment els més petits, poden no entendre completament què és una discapacitat. Això pot generar confusió i preguntes sobre per què el seu germà és diferent o per què necessita més atenció.
  • Preocupació i por: Quan els infants són petits pot ser difícil entendre per què el seu germà és diferent, això ja pot generar molta incertesa i malestar. Una de les grans preocupacions que poden tenir és la salut, no només pel germà amb discapacitat, sinó també pel benestar dels pares i del futur de la família. Especialment, quan el germà o germana té complicacions de salut i requereix moltes visites mèdiques, intervencions quirúrgiques o hospitalitzacions. 
  • Vergonya: Pot ser que en algun moment senti vergonya davant algunes mirades o preguntes de companys, o quan el germà faci algunes conductes socialment “inesperades” en públic, porti material ortopèdic, etc.
  • Culpabilitat: poden sentir-se culpables per sentir alguns d’aquests sentiments, o per poder fer algunes activitats, generalment de gaudi, que el seu germà o germana no pot fer. 
  • Soledat: Pot ser difícil poder compartir els seus sentiments amb altres iguals perquè tenen una situació molt diferent. En alguns casos, les criatures poden sentir frustració o gelosia a causa de l’atenció addicional que rep el germà amb discapacitat. Poden percebre que les seves pròpies necessitats no estan satisfetes o que han de ser més independents.
  • Responsabilitat o sobrecàrrega: En algunes famílies, els nens i nenes poden sentir que han d’assumir més responsabilitats i madurar més ràpidament, per contribuir o facilitar la cura del seu germà o germana amb discapacitat. 
  • Empatia: Créixer amb un germà amb discapacitat pot desenvolupar una gran empatia i maduresa en les criatures. Sovint es tornen més conscients de les diferències i són més tolerants, pacients i comprensius amb els altres.
  • Amor, cura i orgull: Poden sentir un profund amor i preocupació pel seu germà amb discapacitat, la qual cosa pot fomentar un desig d’ajudar i protegir el seu germà, desenvolupant un vincle especial i sentint una gran alegria i satisfacció quan veuen al seu germà superar reptes i desafiaments.

Però, com la família pot ajudar-los a afrontar aquesta situació?

Explicar-li a un infant que el seu germà o germana té una discapacitat pot ser un gran desafiament, però és important fer-ho de manera clara, honesta i comprensiva. Aquí teniu alguns consells sobre com abordar aquesta conversa:

  • Utilitzeu un llenguatge senzill i apropiat per a la seva edat: Si és molt petit o petita, feu servir paraules simples i metàfores que pugui entendre. Algun exemple podria ser: “El teu germà té (nom de la discapacitat). Això significa que necessita més temps per a aprendre algunes coses o fer-les de manera diferent”. Si és més gran, podeu buscar informació sobre el diagnòstic, fer-lo partícip de les seves necessitats i de les decisions que es prenen en relació amb la seva cura.
  • Parleu-li amb honestedat, però amb cura: Expliqueu-li la naturalesa de la discapacitat del seu germà o germana. El més important és que la conversa sigui amorosa i oberta, perquè el vostre fill i filla se senti còmode expressant els seus sentiments i dubtes.
  • Enfoqueu-vos en les capacitats, no només en les limitacions: Parleu del que el seu germà o germana pot fer bé i de les coses que el fan especial, com a qualsevol altre infant. Això ajuda al fet que vegi al seu germà com algú únic, no només per la seva discapacitat. Podeu dir coses com: “Encara que el teu germà no pot caminar tan de pressa com tu, és molt bo dibuixant i explicant històries”.
  • Responeu les seves preguntes: Els nens i nenes solen tenir moltes preguntes i, de vegades, les fan en els moments més inesperats. És important que us sentiu còmodes responent-les amb naturalitat. Si no teniu totes les respostes, està bé dir: “No estic segur, però podem aprendre junts”.
  • Fomenteu l’empatia: Ajudeu-lo a entendre com pot ser bon company i germà. Podeu dir-li: “De vegades la teva germana necessitarà més ajuda o paciència, i tu pots ajudar-la donant-li el teu suport”.
  • Modeleu l’acceptació i la paciència: Els infants observen com els adults responen davant les situacions. Si veuen que tracteu al seu germà o germana amb respecte, paciència i amor, ells aprendran a fer el mateix.
  • Parleu sobre la diversitat: Podeu ensenyar-li que cadascú és diferent d’alguna manera. No només en relació amb la discapacitat, sinó també amb aspectes com el color de pell, els interessos o les habilitats. Això l’ajudarà a desenvolupar una mentalitat oberta i comprensiva cap a les diferències en els altres.
  • Utilitzeu llibres o contes: Existeixen llibres infantils que tracten sobre la discapacitat de manera senzilla i accessible. Llegir junts històries que mostrin personatges amb discapacitats pot ajudar-lo a comprendre millor la situació.
  • Acompanyament terapèutic: Si ho considereu necessari, busqueu suport com reunions amb altres nens i nenes amb germans amb discapacitat, pot ajudar molt a aquests infants a expressar entre iguals els seus sentiments, preocupacions i pors. 

La presència d’una discapacitat en algun dels membres de la família produeix un impacte en aquesta, afectant-los a tots d’alguna manera. Les seves vides poden veure’s afectades pels canvis en la dinàmica familiar, les noves responsabilitats i les emocions que sorgeixen entorn la discapacitat del seu germà o germana. És vital reconèixer i atendre les seves necessitats emocionals, assegurant-se que també rebin el suport i la comprensió necessaris per a adaptar-se a aquesta nova realitat. D’aquesta manera, el benestar de tota la família pot ser enfortit, creant un entorn d’amor, acceptació i solidaritat.

Recordeu que a TreaSureFamily App podeu rebre acompanyament i suport familiar a través del nostre servei de consultes amb professionals experts en petita infància, tallers de criança i informació de valor.